Rehabilitació energètica d'edificis d'habitatges

• Municipalitat de Padova: Autoritat del programa
• Consorci PadovaFit!: Gestor del programa
• Fundació ITS RED: Facilitador de l’adhesió al projecte per part dels propietaris
• INNESCO S.p.a.: Realització d’estudis de viabilitat tècnica i financera. Recolzament en la selecció d’ESE
• Sogesca S.r.l.: Realització d’estudis de planificació i Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) del projecte
• Banca Popolare Etica S.c.p.a: Responsable del disseny de l’esquema financer i de la creació del fons d’inversió i del fons de garantia
• ESCOs: Empreses de Serveis Energètics a seleccionar en concurs públic en cada cas

• Risc financer: Garantit per PadovaFit!
• Risc econòmic: Assumit per l’ESE seleccionada i associat a estalvis garantits
• Risc tècnic: L’estalvi energètic està garantit per l’ESE seleccionada pel Consorci per cada condomini
• Risc tecnològic: Associat a cada projecte, materials i tècniques emprades per a garantir l’estalvi

L'obra és a càrrec d'una ESE que ofereix rendiments i estalvis garantits. L’ESE es finançarà a través de tercers per donar un servei integral.

El pagament dels serveis prestats per l'ESE es basarà en el compliment dels requisits convinguts en el contracte de millora energètica (EPC). El client s'allibera d'haver de finançar la inversió.

El principal avantatge de l’EPC és que la responsabilitat completa, no només de l'execució de l'obra sinó de l'efectivitat de les mesures proposades i de l'estalvi energètic, és assumida íntegrament per l'ESE.

Sense limitació, encara que alguns dels projectes finançats han estat de rehabilitació d'edificis, sistemes HVAC-calderes, producció de calor industrial, il•luminació o instal•lacions de producció elèctrica sostenible.

Préstec col•laboratiu (crowdlending): permet finançar directament, per part d’un grup gran i divers de persones prestadores, diferents quantitats de diners, sense haver de recórrer a cap entitat financera tradicional. Hi ha un retorn financer estipulat en un contracte de préstec per als prestadors i diversifica les fonts de crèdit.

• Inversió prevista (per projecte): 50.000 – 1.000.000 €
• Estalvi energètic previst (%): El suficient per fer front a la quota del préstec
• Període de retorn: 3-5 anys/projecte

• ECrowd! Invest: Gestor de la plataforma de finançament col•lectius

• Risc financer: Determinat per l’anàlisi particularitzat de l’empresa.
• Risc econòmic: Anàlisi de l’empresa i de la viabilitat del projecte.
• Risc tècnic: Anàlisi per part de l’equip gestor.
• Risc tecnològic: Anàlisi de la tecnologia comprovada, que serà més eficient a la substituïda.

Es connecten empreses i inversors a través d'operacions ràpides, transparents i simples.

Proporciona finançament assequible a les empreses i una major rendibilitat als inversors particulars perquè no hi ha intermediaris ni costos derivats d'una gran infraestructura.

Projectes d'energia sostenible amb un impacte positiu sobre el medi ambient que no aconseguirien finançament pels mitjans tradicionals, poden aconseguir realitzar les operacions projectades.

Substitució de làmpades i / o lluminàries en enllumenat públic.

Ajust d'il•luminació: doble-nivell, temporitzadors, rellotges astronòmics, detectors de presència, sensors de llum natural.

Actuacions de millora / substitució dels quadres de comandament.

MLEI-ACCELERATE estableix l'objectiu estratègic ambiciós d'agrupar inversions en eficiència energètica en els municipis de la província de Huelva. El model de finançament seleccionat per l'equip d'assistència tècnica del projecte ha estat el de contractes de serveis energètics mitjançant Empreses de Serveis Energètics amb capacitat financera demostrable per a dur a terme la inversió objecte del contracte en qüestió.

El fet d'agrupar inversions i sobretot en municipis menors de 5.000 habitants, com és el cas del 75% dels municipis de Huelva, aporten grans avantatges per a l'economia local d'aquests ajuntaments.

• Inversió prevista: 7,5 M €
• Estalvi energètic previst: 10.968.807 kWh/any
• Període de retorn: 12 anys

• Ajuntaments agrupats: Signatura i formalització d'un conveni específic de col•laboració aprovat pel Ple de cada entitat municipal, deleguen en la DIPH el lideratge del procediment de contractació, la finalitat és realitzar la proposta d'adjudicació per a la contractació agrupada de la gestió eficient de les instal•lacions d'enllumenat públic. Per fer efectiva aquesta delegació de competències, cada ajuntament agrupat ha d'aprovar en acord plenari la delegació de funcions del Ple municipal, com a òrgan de contractació, a la DIPH.
• Diputació de Huelva (DIPH): Publicitat de la licitació, informacions sobre els plecs de condicions tècnic-administratives, pròrroga de terminis, recepció de l'anunci de la remissió de l'oferta, nomenament de la mesa de contractació intermunicipal, resolució del procediment amb pronunciament exprés sobre les reclamacions presentades i requeriment al licitador per a la presentació de la documentació que sigui procedent. La proposta d'adjudicació és realitzada per la mesa de contractació intermunicipal, òrgan competent per a la valoració de les ofertes presentades. Aquesta mesa està formada per la mesa de contractació de la Diputació Provincial de Huelva i per aquells representants municipals que sol•licitin la seva participació. Cal tenir en compte que els membres dels ajuntaments agrupats poden incorporar-se a les sessions de la mesa de contractació intermunicipal.
• Agencia Provincial de la Energía de Huelva: Validació d’inventaris i recolzament tècnic en la redacció de plecs tècnics.
• ESCO adjudicatària: Execució del contracte agrupat.

• Risc financer: L’assumeix l’ESE guanyadora.
• Risc econòmic: L’assumeix l’ESE guanyadora.
• Risc tècnic: Inventaris i auditories energètiques mal fetes o deficitàries.
• Risc tecnològic: L'avanç tecnològic en l'eficiència energètica en enllumenat públic que suposa estalvis importants.

Afavoreix l'economia d'escala.

Els preus d'adquisició d'equips, materials i d'electricitat són més competitius.

Els temps de contractes disminueixen substancialment.

Els descomptes en el cànon de cada municipi poden ser més elevats.

S'optimitzen substancialment els temps de reacció davant avaries.

Solucions tècniques més avançades.

Major garantia del no endeutament del municipi.

Enllumenat públic, Sistemes HVAC-calderes en edificis públics municipals incloent xarxes de calor (district heating) i Instal•lacions de producció elèctrica sostenible.

Gestió amb una microempresa de serveis energètics (MESE); PIME o unió temporal d'empreses (UTE) especialitzada que ofereix tots els serveis necessaris per implantar un projecte integral d'eficiència energètica.

Poden finançar l'operació i recuperar-la gràcies als estalvis energètics i econòmics obtinguts.

• Inversió prevista: 15,88 M€
• CO2 evitat: 8.505 tCO2
• Període de retorn: n/a

• Diputació de Girona: Coordinació y gestió única del programa

• Risc financer: Depenent de l’operació/inversió duta a terme.
• Risc econòmic: Depenent de l’operació/inversió duta a terme.
• Risc tècnic: El personal tècnic compleix la normativa i s’assegura que sigui nul.
• Risc tecnològic: S’estima el més baix possible per promocionar tecnologies d’alta gamma sempre.

Llançament d'inversions en energia sostenible que, d'altra manera, potser no s'implementarien. Hi ha un acompanyament tècnic a l'administració local de la demarcació en tot moment.

Enforteix models organitzatius innovadors per agrupar inversions en energia sostenible en paquets perquè siguin finançables i simplificar els procediments administratius, des d'un punt de vista legal i tècnic. També crea models de licitació replicables.

Estableix i promou un nou sistema de finançament mitjançant contractes amb empreses de serveis energètics (ESE), micro o petites i mitjanes empreses de serveis energètics (PIME-MESE) agrupant petites i mitjanes inversions en diferents municipis de la demarcació de Girona.

Promou la creació de llocs de treball verds i la competitivitat de les PIME. Al seu torn, incentiva la producció local de biomassa forestal sostenible, la gestió dels boscos i les polítiques locals d'adaptació al canvi climàtic (per exemple, reduint el risc d'incendis forestals).

Rehabilitació d’edificis residencials privats

Empresa pública que assessora Als veïns per buscar el finançament òptim del seu projecte de rehabilitació energètica d'edificis: gestionant ajudes econòmiques a fons perdut (subvencions) amb préstecs bancaris. A més es busca un procés d'actuació conjunta.

• Inversió prevista: 7.000.000 €
• CO2 evitat: 151 toe/any
• Període de retorn: 15 anys

• Nasuvinsa: Agent facilitador i assessor de tot el procés, formant per un Grupo de gestió.
• Govern de Navarra: Agent finançador (ajudes públiques regionals).
• IDAE: Agent finançador (ajudes públiques estatals).
• Banca comercial: Agent finançador (préstec bancari a comunitats de propietaris).

• Risc financer: El risc financer està cobert pel préstec a les comunitats de propietaris en 2 fases: la primera fase es cancel•la quan es perceben les ajudes; la segona fase continua per un màxim de 15 anys.
• Risc econòmic: Derivat del retard en el cobrament de les ajudes a fons perdut als propietaris o de problemes pressupostaris per al seu pagament.
• Risc tècnic: L'estalvi energètic està garantit pels propis projectes arquitectònics de rehabilitació. No sembla que hi hagi més riscos tècnics que els derivats del propi desenvolupament de les obres de rehabilitació.
• Risc tecnològic: No existeix.

Selecció de la millor solució tècnica i econòmica per a cada edifici d’habitatges residencials plurifamiliar a rehabilitar.

Acompanyament als propietaris en tot el procés: tècnic, econòmic i de gestió.

Facilitar el finançament bancari a la comunitat de propietaris de manera que l’existència de propietaris amb dificultats financeres en una comunitat NO IMPEDEIXI a la resta poder dur a terme el projecte de rehabilitació de l’edifici en el seu conjunt.

Projectes que cobreix SI Capital

• Rehabilitació d'edificis
• Sistemes HVAC - calderes
• Sistemes HVAC (Heating, Ventilating and Air Conditioning) - màquines d'expansió directa i fred industrial
• Sistemes HVAC - energia solar tèrmica
• Sistemes HVAC - millora sistema distribució
• Producció de calor industrial
• Il•luminació
• Equips i instal•lacions elèctriques
• Monitorització d'instal•lacions, comptabilització de consums i gestió energètica
• Instal•lacions de producció elèctrica sostenible
• Instal•lacions de producció de biocombustibles

Projectes coberts pel mecanisme financer exposat

• Monitorització d’instal•lacions, contabilizació de consums i gestió energètica
• Instal•lacions de producció elèctrica sostenible

SI Energy es defineix com "Special Purpose Vehicle, SPV" creada per atendre les necessitats de finançament fora de balanç (off balance sheet) que no computa com a endeutament d'una reconeguda companyia de telecomunicacions. El projecte consisteix a finançar solucions d'eficiència energètica en les estacions base (EB) de telefonia mòbil aïllades de la xarxa elèctrica ubicades a Espanya, així com en la implementació de sistemes de refrigeració eficients (free cooling) a EB localitzades fora de territori nacional.

Per a la realització del projecte s'han utilitzat principalment tres mecanismes financers diferents, que de forma combinada permeten aconseguir els reptes i objectius plantejats pels diferents agents involucrats. Aquests són: compte en participació, participació en accionariat, crowdlending.

Compte en participació

Contracte de comptes en participació per finançar a l'empresa adjudicatària de realitzar la transformació de les 16 estacions base situades a Espanya sota el model de negoci de serveis energètics amb contracte tipus Energy Supply Contract (ESC).

Participació en accionariat

Participació no majoritària en l'accionariat d'una SPV creada per l'ESE adjudicatària d'implementar mesures de free cooling en més de 2.000 estacions base situades al sud d'Amèrica. Coinversió amb un Family Office (FO) suís.

Crowdlending

Realització de tres campanyes de crowdlending mitjançant una plataforma de finançament participativa especialitzada en finançament via deute de projectes d'eficiència energètica, per refinançar parcialment les 16 estacions base situades a Espanya.

• Inversió prevista: 2M €
• Estalvi energètic previst (%): > 30%
• Període de retorn: < 5 anys

• Client: Telecom decideix realitzar un concurs en modalitat empresa de serveis energètics (ESE) per reduir el cost energètic actual de les estacions bases, millorar la fiabilitat de les mateixes i reduir la petjada de carboni. Per això subscriu un contracte tipus ESC amb l'ESE adjudicatària, per retribuir el CAPEX i OPEX mitjançant la venda de kWh del nou sistema.
• ESE: Enertika és l'ESE adjudicatària del concurs. D'una banda, és l'empresa encarregada de realitzar la transformació de les EB mitjançant un contracte de construcció claus en mà, alhora que gestiona l'operació i manteniment via un contracte d'O&M. D'altra banda, i atès que Enertika no realitza la inversió (CAPEX) en les EB ni en els equips de free cooling, estableix un esquema de pagaments recurrents per al finançador. Així mateix, Enertika és l'empresa que atorga les garanties tècniques necessàries (instal•lació, rendiment, altres) per poder complir amb la licitació.
• Fons: SI Capital R&SI és el fons de capital risc que fondeja les inversions que requereix el client mitjançant un contracte de préstec participatiu de llarga durada.
• Màster SPV: SI Energy és una SPV 100% propietat de R & SI que es crea per finançar els equips energètics que ha licitat el client i que ha adjudicat a Enertika. Donada la complexitat i restriccions del concurs realitzat pel client, no és possible transferir els nous actius energètics a SI Energy, per la qual cosa s'utilitza el contracte de comptes en participació per finançar la implementació de les 16 EB ubicades a Espanya.
• SPV: Escotel és una SPV participada per dos grups inversors i per Enertika Holding per finançar la implementació d'equips i sistemes free cooling en territori no espanyol.
• Cowdlending: Ecrowd és una plataforma de finançament participativa especialitzada en subscriure crèdits per al desenvolupament i implementació de projectes d'eficiència energètica. SI Energy, a través de 3 campanyes de crowdlending ha aconseguit refinançar parcialment les 16 EB que estan a Espanya gràcies a l'aportació de més de 200 inversors. Com a contrapartida al préstec, SI Energy realitza pagaments mensuals per amortitzar capital i interessos.

• Risc financer: El cobreix l’ESE, Enertika.
• Risc econòmic: L’assumeix SI Energy. El client disposa d’una solvència creditícia important.
• Risc tècnic: El cobreix l’ESE, Enertika.
• Risc tecnològic: El cobreix l'ESE i els fabricants dels equips. En aquest cas s'utilitzen tecnologies testejades les garanties igualen o excedeixen la durada del contracte de serveis energètics amb el client.

El client aconsegueix un estalvi en la factura energètica superior al 20% mentre l'inversor aconsegueix una atractiva rendibilitat amb un nivell de risc acceptable i acotat.

La societat es beneficia de la reducció de les emissions de CO2, de la comunicació i divulgació de l'eficiència energètica, i democratitza l'accés a aquest tipus d'inversions a qualsevol ciutadà a partir de 50 € mitjançant crowdlending.

Permet donar resposta al finançament de projectes d'eficiència energètica de volum inferior als 60.000 € per instal•lació, tant a nivell nacional com internacional.

És un finançament fora de balanç, ja que compleix la normativa europea Eurostat sobre finançament i còmput del deute.

Permet l'alineació d'interessos dels diferents agents involucrats (client, soci tecnològic, inversors qualificats, inversors i altres).

Equips i instal•lacions elèctriques

Producció de calor industrial

Producció d'electricitat sostenible

Mobilitat sostenible

Oberta a inversors privats (individuals o organitzacions). Disposa d'una cartera diversificada en projectes a diferents països europeus per reduir el risc de la inversió.

El fons inverteix en equity i préstecs subordinats per a petits i mitjans productors d'energia neta, principalment a Europa occidental.

• Inversió prevista: Variable. Durant el trimestre el total d’actius nets del fons sota administració augmentaren a 70,6M€. Actius nets totals a novembre de 2016 són 71,396,892M€.
• Estalvi energètic previst (%): Variable
• Període de retorn: 5-15 anys

• Risc financer:Qualsevol risc típic associat amb el model bancari.
• Risc econòmic: Qualsevol risc típic associat amb el model bancari.
• Risc tècnic: Qualsevol dels riscs associats als projectes que el fons acolli.
• Risc tecnològic: Qualsevol dels riscs associats als projectes que el fons acolli.

Cartera diversificada de projectes i acció en diferents països europeus per reduir el risc de la inversió.

Proporciona finançament a projectes petits i mitjans.

Finançament per a producció d'energia sostenible i millora de l'eficiència energètica d'equips i instal•lacions elèctriques.

El mecanisme financer varia des del model cooperativista tradicional al sistema més innovador de crowdfunding. Aquests, són definits pels propis promotors de cada projecte independentment.

Els tipus de participació disponibles segons el projecte escollit poden ser:

• EQUITY: Amb ofertes basades en accions l'inversor rep els drets de propietat de la part proporcional del projecte o la companyia.
• RECOMPENSA: Amb el finançament col•lectiva basada en la recompensa, s'inverteix en un projecte i es rep una recompensa material, premi o regal com a reconeixement del suport.
• DONACIÓ: Amb el finançament col•lectiva basada en donacions, s'inverteix en un projecte sense cap expectativa de retorn econòmic o material, sinó principalment per un sentiment de creença en la causa.
• PRÉSTEC: està recompensat en forma d'interessos durant un període de temps. Els períodes d'amortització i taxes d'interès varien d'un projecte a un altre.
• GENERACION: és un tipus especial de recompensa en el qual la recompensa ve en forma d'electricitat subministrada o un descompte en les tarifes elèctriques.

• Risc financer: L’inversor absorbeix el risc financer d’acord amb les condicions directes acordades amb la companyia que lidera el projecte.
• Risc econòmic: Depenent de cada projecte.
• Risc tècnic: Depenent de cada projecte.
• Risc tecnològic: Depenent de cada projecte.

Dóna l'oportunitat d'invertir a un gran nombre de persones de diferents contextos, des de grans inversors i/o experimentats a altres més inexperts i/o de capital limitat.

La simplicitat del model i la seva presentació per als inversors atrau inversors no tradicionals al sector.

Variable.

Acreditació de la viabilitat d'un projecte a través de l'etiqueta d'estandardització.

• L'estandardització es porta a terme mitjançant els protocols propis d'avaluació, usant-ne un o un altre en funció del tipus d'edifici, de la mida i de la complexitat del projecte.
• El projecte és avaluat a través dels protocols ICP, dels certificats ja existents i d’una verificació per tercers, intentant així aconseguir un major nivell de confiança en l'inversor.
• La llista de projectes certificats es posa a disposició d'una xarxa d'inversors amb els quals ICP col•labora, amb tots els detalls financers de cada projecte.

• Inversor: L'inversor té accés als projectes certificats i a tots els seus detalls econòmics i financers, així com la garantia que aquests projectes ja han estat avaluats per ICP.
• Promotor: El promotor ha de presentar la documentació estàndard i, un cop el seu projecte ha estat valorat es presenta als possibles inversors.
• Certificador: El certificador valora els projectes perquè compleixin amb els protocols d'estandardització i facilita l'enllaç entre el promotor i l'inversor.

• Risc financer: El projecte està orientat a minimitzar aquest risc.
• Risc econòmic: Depèn de cada projecte.
• Risc tècnic: Depèn de cada projecte.
• Risc tecnològic: Depèn de cada projecte.

L'estandardització dels projectes ofereix als inversors una garantia que aquests projectes ja han estat avaluats basant-se sempre en uns mateixos protocols. Això també permet comparar indicadors i valoracions més fàcilment entre diferents projectes.

Facilita a l'inversor la comprensió tècnica dels projectes certificats.

Genera confiança en el món financer.

Eficiència energètica en edificis residencials plurifamiliars.

El consorci ha desenvolupat un fons de forfetatge, el LaBeef (Fons de Letònia per a l'Eficiència Energètica Residencial), que compra pagarés dels estalvis energètics futurs del ESE per alliberar els seus balanços i permetre així que puguin demanar més préstecs per seguir fent actuacions d'eficiència energètica. Aquest fons de forfetatge és clau per augmentar l'àmbit d'actuació de l'ESE.

La gestió de pagaments de la rehabilitació amb els beneficiaris es fa a través dels estalvis generats en la factura d'energia mensualment.

Una plataforma de grups rellevants ha estandarditzat el procés i redueix així els costos de transacció.

• Inversió prevista:30 M€
• Estalvi energètic previst (%): 45-65%
• Període de retorn: 9-10 anys

• LABEEF: Fons públic per a promoure la rehabilitació
• Bancs: Donen préstecs a l’ESE executora
• Empreses de manteniment de l’habitatge: Factura als propietaris, recapta els estalvis, i paga a l’ESE un percentatge en base a l’estalvi garantit.
• Associacions de propietaris d’habitatges: Son qui signa els contractes amb l’ESE
• RenEsco: ESE qui realitza la rehabilitació

• Risc financer: Qualsevol risc típic associat amb el model ESE.
• Risc econòmic: Risc econòmic La maduresa del desenvolupament financer del model està encara en la fase inicial tot i haver demostrat els primers èxits en de la seva implementació.
• Risc tècnic:Risc tècnic Treball amb una ESE qualificada per minimitzar.
• Risc tecnològic: Risc tecnològic Basat en el ventall de solucions de possible aplicació a causa de la variabilitat dels edificis participants.

Els propietaris obtenen habitatges modernitzats amb un valor afegit d'aproximadament 20-30% després de la renovació i una vida perllongada de l'edifici de 30 anys.

Els propietaris han demostrat una disciplina de pagament extraordinària. El 97% de pagaments s'han realitzat a temps i els impagats (durant els 6 primers anys d'existència del programa) han estat del 0%.

Els seus principals objectius són els següents:

• 1. Atraure inversions en projectes energètics: 20 milions GBP (26 M€)
• 2. Capacitat de generació d'energies renovables: 8,4 MW
• 3. Estalvi d'energia per reducció de la demanda: 13.330.000 kWh
• 4. Reducció de les emissions de CO2: 7.900 tCO2/any

L'objectiu és impulsar l'economia hipocarbónica i atreure 400 milions GBP d'inversió a Oxfordshire abans del 2020. OxFutures permetrà al municipi d'Oxford aconseguir el seu objectiu de reduir les seves emissions de carboni en un 40% abans del 2020, així com l'objectiu de la Diputació del comtat d'Oxfordshire de reduir-les en un 50% respecte als nivells del 2008 abans de l’any 2030.

Energies renovables

Rehabilitació d'edificis públics.

ESE pública que funciona amb una barreja de: aportació de capital dels propis beneficiaris (que es converteixen en accionistes aportant el 10% dels fons), préstecs tous d'entitats bancàries locals, i una subvenció per a finançar les assistències tècniques prèvies per auditories energètiques i estudis de viabilitat, de l'European Energy Efficiency Fund (EEEF).

• Inversió prevista: 78M€
• Estalvi energètic previst (%): 40 – 70%

• Govern regional de Roine-Alps: Impulsor i accionista d’OSER
• Governs locals: 11 municipis accionistes i beneficiaris dels serveis d’OSER
• Institucions financeres locals: Caisse des Dêpots, Bpifrance
• European Energy Efficiency Fund (EEEF): Finançament de les assistències tècniques prèvies per a auditories energètiques i estudis de viabilitat de OSER a través d'una subvenció, i un préstec pont.

• Risc financer: Associat a l'accessibilitat al préstec. Assumit per OSER (90%) i el municipi (10%).
• Risc econòmic: Associat a la rendibilitat variable de la inversió.
• Risc tècnic: L'estalvi energètic és garantit per l'ESE executora (ESE pública OSER o ESE local si el municipi només contracta assistència tècnica a OSER).
• Risc tecnològic: Associat als materials i tècniques usats per a la rehabilitació de l'edifici.

Generació d'un fons propi que augmenta la capacitat d'inversió, alhora que es distribueix el risc.

Com que és una ESE pública, es faciliten processos administratius associats a la subcontractació.

Homogeneïtzació de criteris tècnics i econòmics per a la selecció de projectes i operadors a la regió.

Generació d'energia renovable fotovoltaica incloent àmbits residencials, comercials, públics i industrials.

Esquema de finançament té diferents opcions disponibles per proporcionar fons per a activitats comercials, fer compres, minimitzar el risc o la inversió.

El paper del coordinador de projecte en aquest sentit consisteix a avaluar, per a cada segment d'aplicació i cada país, que els sistemes de finançament són els més adequats per donar suport al model de negoci més rendible, i difondre aquesta informació als inversors i agents del mercat.

• Inversió prevista: 2 M€
• Estalvi energètic previst o aconseguit (%): Variable

S’han desenvolupat diferents models depenent de l’edifici on s’instal•li la fotovoltaica

Optimització de models de negoci variats per a la tecnologia solar fotovoltaica.

Rehabilitació d'edificis

El municipi avança els pagaments i exerceix de mediador entre les diferents parts implicades (enginyeries, entitats financeres, veïns), i ofereix als veïns tres modalitats diferents de pagament adaptades a la seva situació econòmica.

El mecanisme consisteix a oferir des del municipi facilitats econòmiques per al pagament de l'obra als propietaris. Les tres modalitats de pagament d'obres que facilita l'Ajuntament són:

• Modalitat 50-50: els veïns o entitats financeres propietàries abonen el 50% al començament de les obres i el 50% al final
• Modalitat 60 o 120 quotes: pagaments mensuals en 5 anys, domiciliats
• Inscripció de la càrrega al registre de la propietat: dirigit a aquelles persones que no poden pagar; és a dir, propietaris residents a l'habitatge amb ingressos anuals inferiors a 20.000 euros i que ho sol•licitin. Llavors queda la càrrega pendent en l'escriptura de l'habitatge.

• Inversió prevista: 2 M€

• Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet: Ens mediador i organitzatiu la rehabilitació, a més de facilitar totes les condicions necessàries, econòmiques i de projecte, perquè la comunitat de veïns pugui pagar tranquil•lament la reforma i que aquesta es faci amb garanties plenes. És a dir, encarrega els projectes tècnics i d'obra, els s'adjudica, avança els pagaments i vetlla per la correcta execució de les obres. També han exercit de mediador entre els veïns.
• Propietaris dels edificis a renovar: Aporten fons propis por valor de 235.000 euros
• Consorci d'Habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona: Aporta una subvenció pública de 600.000 euros

• 1. Fase prèvia (2013/2014): Reunions amb l'associació de veïns i el president de les comunitats per generar complicitats amb el projecte. Presentació de la prova pilot.
• 2. Fase Informativa (2014): Creació d'una Comissió de seguiment amb representants dels veïns i l'Ajuntament. Reunions amb cada comunitat de veïns.
• 3. Concurs de paisatge (2014/2015): Procés participatiu per tal de seleccionar la proposta guanyadora.
• 4. Fase d'implantació (2015/2017): Licitació d'obres amb assistència de representants de les comunitats a la mesa de contractació pública. Notificació de tots els actes administratius. Signatura de convenis amb les comunitats de veïns. Formació de comissions de seguiment per a les fases d'execució.

• Risc financer: Dilatació en el temps del retorn de la inversió en les situacions que faran el pagament d'aquesta a través de les escriptures
• Risc econòmic: L'estalvi és relativament baix ja que part del benefici es tracta de la millora en confort i qualitat
• Risc tècnic: L'Ajuntament ho minimitza fent d'intermediari
• Risc tecnològic: L'Ajuntament ho minimitza a través de la selecció de les mesures utilitzades

En absència del projecte, la rehabilitació no es faria en molts casos, o esperarien a un deteriorament sever de l'edifici. A més, es possibilita la coordinació i decisió de manera més immediata i sobretot adaptada a totes les situacions socioeconòmiques. La supervisió municipal de tot el procés garanteix un major control.

L'agrupació dels edificis permet preus més competitius i la contractació pública garanteix empreses econòmicament i tècnicament solvents.

La signatura de convenis habilita a l'Ajuntament a sol•licitar les subvencions en nom de les comunitats i realitzar tota la gestió per alliberar als veïns d’aquestes càrregues.

Greener-ex neix de la necessitat d'establir una coordinació multi-nivell entre els diferents factors que promouen inversions en Eficiència Energètica (EE) i Energies Renovables (ER) a Extremadura, des del nivell local fins al nivell provincial, regional nacional i europeu.

Amb aquest projecte, Agenex donarà suport a més de 200 municipis, a les diputacions de Càceres i Badajoz, i al Govern d'Extremadura en l'accés al finançament on sigui necessari. Aquestes entitats es beneficiaran de costos d'energia més baixos i noves instal•lacions.

Eficiencia energètica i energies renovables

Les inversions es realitzaran, en la majoria dels casos, a través de col•laboracions públic privades i empreses de serveis energètics.

L'ESE només actua per a contractes superiors a 500.000 € / any, desenvolupant un model d'ESE integral (led, edificis i renovables) mitjançant l'agrupació de municipis.

L'ESE garanteix els cobraments amb l'estalvi compartit amb el municipi.

• Inversió prevista: 46.521.261 €
• Estalvi energètic previst (%): 28,89 GWh/any
• Període de retorn: variable

• Agència Extremenya de la Energia: Assistència tècnica i verificador de mesures
• Govern Regional d’Extremadura: Autoritat del programa
• Diputació de Càceres o de Badajoz: Autoritat del programa

• Risc financer: Assumit per l'ESE encara que existeix compromís de pagament per part del municipi.
• Risc econòmic: Assumit per l'ESE encara que existeix compromís de pagament per part del municipi.
• Risc tècnic: Assumit pe l’ESE con un estalvi garantit i un estalvi compartit.
• Risc tecnològic: No existeix.

Contracte ESE integral (LED, edificis i renovables)

Introducció del model ESE en petits municipis

Garanties de cobrament per l'ESE

Per això busca associar-se amb empreses amb capacitat tècnica per donar solucions a les necessitats de millora energètica dels seus clients. El fons, aporta la capacitat financera per dur a terme les inversions necessàries en aquests projectes, disposant de coneixement especialitzat per donar solució a diferents tipus de projectes i contractes.

Tota mena de SEP - Projectes d'Eficiència Energètica, com a requisit únic. Actua en tot tipus de sectors.

El fons inverteix en projectes que requereixin una inversió entre els 0,5 MM€ i els 10MM€, tenint la capacitat de poder agrupar projectes de menor dimensió i que tinguin característiques similars entre ells, encara que siguin per a diferents clients.

La inversió del fons va destinada a poder finançar els actius i actuacions necessàries per a la implantació de les mesures d'estalvi energètic, amb una amplitud de camps que van des de les mesures d'estalvi de baixa inversió, instal•lacions, o sistemes de generació energètica eficients.

• Inversió prevista: 0,5 - 10M€/projecte
• Estalvi energètic previst o aconseguit (%): 10-15%
• Període de retorn: 4 - 10 anys

El fons finança directament el projecte mitjançant el SPV:

• El fons "Suma Capital Energy Efficiency Fund I (SCEEF I)" finança projectes (productes i serveis) d'eficiència energètica a través de Societats Limitades o també anomenades Societats Vehicles, conegudes normalment com SPV, per les seves sigles en anglès: Special Purpose Vehicle. Es signa un contracte de serveis energètics amb el client (consumidor final).
• El SPV està acompanyat d'un soci gestor, una empresa de serveis energètics, propulsora del projecte(s) que serà l'encarregat de la seva realització (clau en mà, manteniment i garantia) així com de la interacció amb el client.
• L'ESE (soci gestor) porta a terme un projecte d'eficiència energètica en les instal•lacions del client. A més del disseny i la implementació del projecte, l'ESE finança el projecte al client, d'aquesta manera, el client no ha de dur a terme la inversió inicial.
• El fons SCEEF I aporta el capital inicial per a l'operació, d'aquesta manera, l'ESE (soci gestor) no ha d'afrontar el finançament del projecte amb fons propis.
• La retribució de l'ESE està directament lligada amb els estalvis energètics que s'aconsegueixin. Aquesta retribució es comparteix entre l'ESE, el propi client i el fons SCEEF I.
• El SPV ofereix per tant la possibilitat de finançar fora del balanç tant al client com a la ESE, alineant els interessos de les tres parts:
  • Client: obté uns estalvis energètics sense necessitat d'inversió mitjançant un contracte ESE amb el SPV.
  • Soci gestor (ESE): desenvolupa el seu negoci sense necessitat d'inversió mitjançant un contracte clau en mà i manteniment amb la SPV per donar servei al client.
  • El fons SCEEF I rebrà uns retorns derivats del projecte ESE.

• Suma Capital Energy Efficiency Fund I
• Empresa de Serveis Energètics (ESE) (soci gestor))

• Risc financer: Suma Capital Energy Efficiency Fund I, assumeix el risc del pagament del client final.
• Risc tècnic: Empresa de serveis energètics (ESE) (soci gestor).
• Risc tecnològic: Empresa de serveis energètics (ESE) (soci gestor).

Especialització: El fons és un instrument especialitzat que ajuda a les empreses a buscar una solució financera òptima per als seus projectes.

Agilitat: SUMA és una gestora independent no vinculada a cap banc ni institució pública el que permet una autonomia de gestió que es tradueix en agilitat i capacitat d'adaptació.

Flexibilitat: El fons permet solucions financeres de diferent tipus, que combinen el propi capital del fons, amb capital de l'ESE, finançament aliè, subvencions i ajuts, de tal manera que sempre es busca una solució financera òptima.

El fons aporta el capital inicial per a l'operació, d'aquesta manera, l'ESE no han d'afrontar el finançament del projecte amb fons propis l'ESE finança el projecte al client, d'aquesta manera, el client no ha de dur a terme la inversió inicial.

Proximitat: Els gestors del fons coneixen en detall el mercat dels serveis energètics i això permet que puguin ajudar a l'empresa a enfocar i millorar els aspectes financers dels seus projectes d'eficiència energètica.

Les inversions del fons es divideixen en tres categories de projectes o sectors:

• Eficiència Energètica (EE)
• Energia Renovable (ER)
• Mobilitat sostenibilitat

Capitalització inicial del fons de 265M€ aportada per la CE, el BEI, la Cassa Depositi i Prestiti i el Deutsche Bank.

Autoritats municipals, locals i regionals o entitats públiques i privades que actuen en nom de les autoritats com a proveïdors de serveis públics, transports públics, concessionaris, societats mixtes, associacions d'habitatges socials, empreses de serveis energètics, etc.

D'acord amb les directrius d'inversió de l’EEEF, un projecte ha de complir una sèrie de criteris d'elegibilitat:

• Vincle públic (encara que sigui parcial)
• Compromís de l'administració amb la mitigació del canvi climàtic (ex: iniciativa del Pacte dels Alcaldes)
• Estalvi d'energia primari d'almenys 20% (20% de reducció de CO2 per certes tecnologies)
• Ús de tecnologies acreditades
• A més, cada tecnologia pot tenir els seus propis criteris de selecció específics
• La necessitat de finançament del Projecte de l’EEEF haurà de ser preferiblement d'entre 5 i 25M€ - els projectes de menor o major grandària seran analitzats cas per cas
• Harmonització amb la legislació pertinent de la UE

La verificació preliminar d'elegibilitat es pot realitzar en www.eeef.eu o contactant als professionals per a Espanya (Iñigo Prior o Lada Strelnikova)

Finestreta única:

• a) des del suport per a l'estudi, promoció i desenvolupament de projectes a través de subvencions a fons perdut per a assistències tècniques fins
• b) finançament de projectes flexible i a mida. Saber fer i experiència adquirida per la seva participació en el mercat de finançament de projectes d'eficiència energètica a nivell de la UE. Desenvolupament de projectes pioners.

Finançament flexible

Disponibilitat de diferents instruments financers, com Project Finance, deute sènior, mezzanine, subordinada, capital, estructures de lísing i forfetatge. També pot operar com a inversor únic en projectes (operacions d'inversors individuals) per simplificar la implementació i reduir els costos d'execució.

Flexibilitat pel que fa als terminis:

• És possible aportar deute per a terminis de fins a 15 anys
• Les participacions en capital o el deute mezzanine es pot aportar com a co-patrocinador o com a deutor subordinat a llarg termini

Aquesta certificació està dirigida a aquelles empreses que treballen com a empreses de serveis energètics seguint el model de garantia estalvis i vulguin acreditar la seva experiència, formació, capacitació, possibilitats tecnològiques i potencial tècnic. D'aquesta manera podran distingir mitjançant un aval que garanteix la seva professionalitat.

Aquesta classificació certifica a empreses, però, a més, les classifica segons les seves especialitats tecnològiques. Aquestes són les especialitats:

• Il•luminació
• Envolupant
• Sistemes HVAC
• Motors
• Regulació i control
• Sistemes de Regulació i control

Existeixen dos tipus de classificació:

• ESE: Aquest tipus d'empreses no compten encara amb projectes signats seguint el model ESE però estan preparades per fer-ho.
• ESE PLUS + Especialitats: Aquestes empreses sí que compten amb evidències (per exemple contractes) d'estar treballant sota el model d'empresa de serveis energètics i compleixen els mínims exigits pel referent de ANESE.

Com classificar-se? A continuació, s'explica el procés per aconseguir la Classificació certificada de ESEs:

Totes les empreses interessades en informar-se o en iniciar el seu procés de classificació poden dirigir-se a ANESE:

• bé trucant al 91 737 38 38
• o bé escrivint a comunicacion@anese.es

• Empresa de Serveis Energètics (ESE): Empresa llesta per a certificar-se, ha de passar una auditoria.
• Entitat certificadora: Entitat que certifica a l'ESE i emet l'informe de classificació.

Aporta claredat en el mercat i confiança en l'inversor.

Distingeix les empreses especialitzades i professionals.

Disponible per a qualsevol ESE a Espanya.

Aquest model innovador, originari dels Estats Units i encara per implantar a Europa, té avantatges com permetre realitzar les esmentades millores sense fer un gran desemborsament inicial.

El retorn del crèdit es fa a llarg termini, entre 10 i 20 anys, que es vincula al bé immoble, sobre el qual s'estudien les seves característiques per a l'aprovació del préstec, i no sobre el propietari (debt of property). L'impagament té repercussions similars a l'impagament d'impostos aplicats a la propietat.

El finançament PACE ha experimentat un creixement des de la seva implementació el 2009 als Estats Units i el poden proveir, un cop aconseguida l'autorització mitjançant llei estatal, tant autoritats governamentals com finançadors privats.

* Per a l'elaboració d'aquesta fitxa s'ha pres com a referència concreta el pioner Programa d'Independència Energètica del Comtat de Sonoma (SCEIP), de l'estat de Califòrnia.

La majoria dels projectes sota la consideració d'eficiència energètica o d’energies renovables tenen la possibilitat de ser finançats mitjançant aquest tipus de mecanisme financer sempre que es tracti de tecnologia provada i serveixin a algun tipus d'edifici, als quals estaran permanentment connectats. Els més destacats són: rehabilitació d'edificis, sistemes HVAC (calderes, millora de sistemes de xarxes de distribució), il•luminació, monitorització d'instal•lacions, comptabilització de consums i gestió energètica, instal•lacions de producció elèctrica sostenible.

En el cas de Sonoma són elegibles uns noranta tipus d'actuacions, moltes de les quals s'han anat afegint a mesura que el programa PACE es desenvolupava. Com que també hi participa la companyia pública d'aigües en el fons s'inclouen aquelles mesures relacionades amb l'estalvi de l'aigua, que d'altra banda estan estretament vinculades a l'eficiència energètica.

Alguns programes, a més, inclouen el finançament d'accions en edificis relacionades amb la prevenció de desastres com els terratrèmols o els huracans.

Font: Unlocking the Building Retrofit Market: Commercial PACE Financing. A Guide for Policymakers

• Proveïdor del finançament PACE
• Propietari de l’edifici

Hi ha altres actors involucrats que són clau per al funcionament d'aquests programes, especialment les empreses contractistes relacionades amb la construcció o la instal•lació d'equips d'eficiència energètica, que han de conèixer bé aquesta solució per poder presentar-la adequadament als seus clients; per això se'ls forma i capacita adequadament (encara que no se'ls certifica).

S'ha de fer notar que la relació propietari-contractista queda fora de l’àmbit d’actuació del finançament PACE i que els acords a què arribin dependran seva negociació particular.

Altres agents a considerar involucrar són els propietaris de negocis o d'edificis, comerciants, immobiliàries, organitzacions sense ànim de lucre, indústries diverses i ciutadans, amb els quals es manté una comunicació fluïda via seminaris i publicacions.

Es recomana disposar d’un bon equip legal per a la gestió del programa de finançament PACE des del principi per avaluar com implementar el programa amb la legislació vigent. Per exemple, a Sonora van començar a treballar sota l’àmbit de legislació viària existent relacionada amb accions encaminades al bé públic. En altres casos ha calgut impulsar normativa nova i reglaments específics.

Es recomana disposar d'una gran quantitat de fons des de l'inici de cada programa de finançament PACE, ja que solen superar-se les primeres expectatives d'inversió previstes.

L'origen d'aquests fons és variable i adaptable als propis interessos, bé emprant fons propis bé emetent bons externs o en consorci amb inversors privats. En el cas de Sonora s'obtenen de fons propis de la seva tresoreria i de la companyia d'aigües pública; el préstec es fa al 7% amb el propietari i es va retornant al 3% a ambdues entitats proveïdores de fons seguint un model de fons rotatori (revolving fund).

Se solen organitzar dues línies per al programa PACE: una dirigida a edificis residencials i una altra als comercials, en aquest últim cas -solen tractar-se de quanties majors- s'haurà de realitzar una auditoria energètica prèvia (i si hi ha una hipoteca s'ha d'obtenir l'autorització del prestamista), encara que és recomanable també per als primers.

La institució promotora de finançament PACE informa de les condicions i contracta amb els propietaris d'edificis elegibles la inversió en eficiència energètica de la seva elecció (sempre que sigui amb tecnologia provada), si es demana una quantia superior a la que el proveïdor PACE considera necessària el propietari ho haurà de justificar. S'entrega als propietaris el finançament en forma de xec (també hi ha la possibilitat d'emetre’l a nom del contractista de la seva elecció).

L'acord entre propietari (o grup de propietaris) i contractista no entra en l'àmbit de gestió del finançador PACE, tot i que caldrà disposar del contracte signat per la qual cosa es faciliten aspectes com la posada a disposició un notari sense cap cost. El propietari de l'immoble és el responsable que la instal•lació es realitzi i haurà de justificar tots els costos vinculats al projecte. Hi assegurances per garantir l'execució de la inversió, inspeccionada per agents oficials.

A partir d'aquest moment s'aplica el recàrrec en els impostos anual per a la devolució del crèdit a llarg termini, encara que es poden fer pagaments extraordinaris per a la resta de quantia pendent sense penalitzacions. En cas d'impagament s'aplica una multa elevada als quatre o cinc anys, segons les regulacions aplicables, per desincentivar la morositat.

• Les inversions es vinculen directament als edificis, no als propietaris.
• Es retorna el préstec mitjançant el sistema d'impostos sobre la propietat immobiliària (property tax bill) a llarg termini, entre 10 i 20 anys.
• Incentiva les inversions ja que no suposa fer un gran desemborsament inicial.

Estalvis: La factura pels serveis com l'electricitat, el gas i l'aigua es veuen reduïdes per les mesures d'estalvi energètic i energies renovables instal•lades.

Transmissibilitat: És possible, es vincula el retorn de les quotes al bé immoble i no al propietari, de manera que la compravenda de l'edifici traspassarà automàticament el seu finançament PACE associat.

Classificat com a deute: No, es tracta d'un mecanisme financer que es troba fora de balanç.

Aprobación normativa: Un programa de finançament PACE pot operar sota el paraigües de legislació existent o sota reglaments de nova creació. Necessita de l'autorització de l'estat federal.

Límit màxim de finançament: Es fixa en funció del valor de la propietat. Per exemple, en el cas de Sonoma el préstec no pot superar el 10% del valor total de l'immoble. Els projectes que es financen en aquest comtat van des dels que costen 2.500$ fins a la major inversió realitzada, en una indústria alimentària, per valor de 2,3M$. La mitjana de finançament en el sector residencial és d'uns 20.700$ (sent la mitjana nord-americana de 22.000$).

Amortització/Termini de finançament: Es tracta de préstecs a llarg termini, que es poden retornar als 10 i als 20 anys, encara que es poden realitzar pagaments extraordinaris per a la resta de quantia pendent sense penalitzacions.

Taxa d'interès: És fixa. Sol ser més elevat que en altres mecanismes financers, encara que més baixa que una segona hipoteca. Per exemple a Sonora és del 7%, tot i que anualment modificable no hi ha intenció d’apujar-la per no desincentivar la participació en el programa PACE; en cas que calgués, abans s'optaria per altres solucions (aconseguir subvencions o reduir costos interns).

• S'ha de considerar sota quina figura legislativa concreta es pot acollir el finançament PACE en cada territori concret. A Sonora s'ha seguit una antiga llei de via pública preexistent que promovia el bé públic sense haver de crear una regulació específica, encara que existeix aquesta possibilitat i es poden implementar noves normes concretes en relació al finançament PACE.
• Tot i que fa gairebé deu anys el finançament PACE s'està expandint per Estats Units i també s'ha exportat a Austràlia, encara no s'ha implantat a Europa. La iniciativa Europace, liderada per GNE Finance, vol superar aquesta situació, sent els pioners en voler aplicar el finançament PACE l'Ajuntament d'Olot.
• El sector financer pot considerar que el finançament PACE suposa una competència per al mercat hipotecari i creditici, però es tracta de temors que s'han demostrat infundats als Estats Units.
• Calen bons administradors per a la gestió del fons i es recomana que involucrin els agents i actors clau identificats mantenint-hi una bona comunicació pública tant física (en una oficina) com digital (disposar d’una bona web).

Incentiva millores permanents i continuades en tot tipus d'edificis (cases, blocs, naus industrials, espais agrícoles, centres comercials...), aconseguint un millor confort i qualitat de vida als seus integrants.

Es consulten les característiques pròpies del bé immoble (no els ingressos dels propietaris ni el seu nivell d'endeutament) com el valor cadastral o hipoteca vigent (quantia, interessos i incompliment en els pagaments). Aquestes qualificacions són fàcils i àgils i volen també protegir els consumidors perquè no suposin un problema o ofec econòmic (no computa ni com a deute ni com a ingrés).

Augmenta la durabilitat i el valor de les propietats entre un 8 i un 10%.

Dóna sortida a inversions per a molts tipus de projectes d'energia sostenible, mentre es tracti de tecnologia provada per a edificis residencials i comercials elegibles.

El cost de la inversió inicial per al propietari és baix o fins i tot pot acostar-se a zero.

Es tracta de préstecs a llarg termini, no oferts per altres mecanismes financers comparables que poden arribar fins als 20 anys.

És un mecanisme financer econòmic i considerat de baix risc.

El procés de sol•licitud és curt i l'aprovació ràpida.

Sistema de reemborsament de préstec és fàcilment rescatable i transmissible vinculat a l'edifici.

Permet la combinació amb altres mecanismes financers tradicionals com hipoteques o crèdits, als quals no substitueix (aquests es basen en el deutor).

La taxa de morositat impositiva en el pagament d'impostos a la propietat és baix.

El model permet variants i el pensament creatiu, en funció dels interessos de la institució proveïdora i del recaptador d'impostos.

Els edificis amb finançament PACE estan certificats i poden ser elegibles per beneficis i deduccions fiscals.

Ajuda a la recirculació de diners a nivell local, dinamitzant l'economia i creant llocs de treball, especialment en el sector de les empreses contractistes.

El model és altament replicable a altres entitats, hi pot participar l'empresa privada.

Permet recollir diverses dades d'estalvis, entre d'altres d'utilitat per a la comunitat.

Es fa un pas més per complir amb els objectius climàtics que ens beneficien a tots, es realitza educació ambiental i serveix com a exemple per a altres propietaris.

• ENERGY.GOV, Office of Energy Efficiency & Renewable Energy
• PACENation, Building the clean energy economy
• Sonoma County Energy Independence Program
• 2030 Districts

Esto significa que las hipotecas energéticamente eficientes representarán un riesgo menor en el balance de los bancos y, por lo tanto, podrían calificar para un mejor tratamiento de capital. Unos requisitos de capital menores representan un fuerte incentivo para que los bancos ingresen al mercado y, como resultado, impulsen una cadena de incentivos más amplia, en la que todas las partes interesadas, incluidos los ciudadanos de la UE, los emisores, los inversores y la sociedad en general, obtengan un beneficio concreto.

Con este fin, las industrias hipotecarias y de bonos garantizados pueden ayudar a cerrar la brecha de renovación con una iniciativa de financiación privada, independiente de los fondos públicos, los incentivos fiscales y las devoluciones de servicios públicos, complementaria de los fondos públicos, y de esta forma apoyar a la UE en el cumplimiento de sus objetivos de ahorro de energía, al tiempo que se crea un fuerte vínculo entre la Unión de los Mercados de Capitales (Capital Markets Union) y la agenda de eficiencia energética.

Eficiencia energética en edificios.

Creación de incentivos.

• Prestatarios.
• Promotores.
• Inversores.
• PIMES / Economia real.
• Sociedad.
• Gobierno.

Riesgos asociados al prepago, entre otros.

Visibiliza e informa sobre la capacidad de la eficiencia energética como factor de mitigación de riesgos. También crea incentivos para promoverla.

Un estudio realizado en 2016 sugirió que una de cada cinco propiedades comerciales corría el riesgo de devaluarse y que la caída en el valor de la cartera de propiedades comerciales del Reino Unido podría ascender a £ 16.500 millones.

Esencialmente, los propietarios con una Calificación del Certificación Energética del Edificio inferior a una E deberán realizar actuaciones para mejorar el rendimiento energético de la propiedad.

Eficiencia energética en edificios.

Creación de incentivos.

Propietarios de edificios domésticos y no domésticos.

Se establecen incentivos (en este caso, penalizaciones) para promover la rehabilitación energética de edificios.

SEE Action ha identificado cuatro áreas de enfoque clave en el financiamiento:

• Mejorar el acceso a los datos. Mejora las prácticas de recopilación de datos y el acceso a datos de calidad que dan información sobre el rendimiento del producto financiero sobre eficiencia energética.
• Mejorar el diseño del programa. Ayuda a los responsables del programa de financiamiento sobre eficiencia energética a alinear las estrategias del programa con las necesidades del cliente, y comparte lecciones aprendidas que ayudan al diseño de programas financieros sobre eficiencia energética.
• Apoyar herramientas de financiamiento efectivas. Explora si las nuevas herramientas de financiamiento y las fuentes de capital son más efectivas que las convencionales para abordar barreras únicas del financiamiento de la eficiencia energética.
• Clarificar el tratamiento regulatorio de la financiación. Identifica cómo las comisiones estatales de servicios públicos están tratando iniciativas de financiamiento bajo el marco regulatorio, comparten enfoques exitosos.

Eficiencia energética y energías renovables.

On-bill finance, método para financiar mejoras de eficiencia energética que utiliza la factura de servicios públicos como vehículo de reembolso.

Organizaciones privadas y públicas que trabajan en el sector de la energía:

• www4.eere.energy.gov

Apoyo para el diseño y mejora de programas de mejora energética basados en el on-bill finance.

Actualmente, los prestamistas hipotecarios del Reino Unido utilizan un "Cálculo de asequibilidad" que utiliza los datos promedio de la factura de energía de la Oficina Nacional de Estadística para predecir los costes de energía de los propietarios.

La idea detrás de THE LENDERS PROJECT es que esta previsión se pueda hacer más precisa mediante el uso de datos de Certificados de rendimiento energético.

Eficiencia energética en edificios.

Creación de incentivos.

Prestamistas hipotecarios.

La eficiencia energética se considera un factor de mitigación de riesgo de impago en la concesión de hipotecas. Se desarrolla un mecanismo que permite cuantificar y estandarizar la valoración de este factor.

ING REF también brinda asesoramiento a los clientes sobre qué subvenciones están disponibles (a través de un tercero especializado). En ING REF se ofrece un financiamiento del 100% para mejoras de eficiencia energética de ING Groenbank con un descuento del 0.5% sobre las tasas de interés normales.

En los primeros dos años, la aplicación se ha utilizado para escanear 18,000 edificios con una superficie total de 10 millones de m2 (65% de la cartera de ING REF). ING tiene como objetivo empoderar a 5.000 clientes holandeses y lanzar la aplicación a otros países europeos.

En diciembre de 2016, ING anunció que solo ofrecerán nueva financiación para edificios de oficinas en los Países Bajos que logren un certificado de eficiencia energética de C o superior, en línea con las regulaciones holandesas que dicen que a partir de 2023 los edificios deben tener una clasificación C o superior para poder alquilarse como espacio de oficina.

Eficiencia energética en edificios.

Política corporativa para incentivar la energia sostenible en su portfolio.

3.000 clientes holandeses.

Se dan incentivos a los propietarios de edificios de oficinas para alcanzar estándares de eficiencia antes de lo que se establece en la normativa del país.

Eficiencia energética en edificios.

Política corporativa para mejorar energéticamente los edificios del portfolio de su fondo.

Inversores

La eficiencia energética se considera un factor de reducción del riesgo económico o de aumento de los beneficios de los inversores.

Aunque el porcentaje de ganancias invertidas en eficiencia energética es pequeño, se han financiado algunos proyectos específicos, incluida la mejora de los semáforos con lámparas de bajo consumo y viviendas sostenibles de nueva construcción.

Eficiencia energética y energías renovables.

Bonos verdes.

Promotores en el ámbito de la energía sostenible (y la sostenibilidad en general) y bancos

Consolidación de los bonos verdes como instrumento financiero municipal. Se canaliza la voluntad política de avanzar hacia una ciudad más sostenible energéticamente a través de un instrumento financiero finalista, destinado especificamente a la sostenibilidad.

La tecnología eficiente reduce las emisiones de carbono y las facturas de energéticas. Sin embargo, el capital inicial es una barrera común para las entidades públicas que buscan soluciones que reducen su consumo de energía.

Salix, una organización sin ánimo de lucro financiada por Business, Energy and Industrial Strategy, el Departamento de Educación, el Gobierno de Gales, el Gobierno Escocés y el Consejo de Financiación de la Educación Superior para Inglaterra, elimina esta barrera al hacer que este capital sea accesible para el sector público.

Eficiencia energética y energías renovables.

Capital 100% libre de intereses para el sector público.

Organizaciones del sector público de Inglaterra, Escocia, Gales e Irlanda del Norte.

Ayuda al sector público a ser energéticamente sostenible facilitando el acceso a capital.

Eficiencia energética en industria.

Tax-exempt finance.

Indústria

Apoyo a inversiones en proyectos de energía sostenible dentro del sector industrial.

Eficiencia energética y energías renovables.

Propietarios de edificios con certificación Passive House

Facilita el acceso a la financiación e incentiva modelos de edificios energéticamente eficientes.

ESMAP ayuda a las ciudades a mejorar los servicios, mejorar la competitividad, ahorrar costes y reducir los impactos ambientales mediante actividades de asistencia técnica: Edificios eficientes y sostenibles (Integrar la eficiencia energética con energías renovables y otros aspectos de sostenibilidad en los edificios, incluida la construcción , uso y ubicación de la energía) y Servicios Eficientes de la Ciudad (Integrar la eficiencia energética en el diseño, planificación, gestión e implementación de proyectos que mejoren los servicios urbanos).

Relacionado con el Acceso a la Energía, funciona en la frontera de la innovación y los nuevos modelos de negocio. Proporciona un enfoque integral sobre la electrificación combinando políticas, extensión de red, mini redes y sistemas para llevar energia a hogares individuales.

ESMAP también se enfoca en actividades diseñadas para llevar electricidad a las personas que viven en barrios marginales urbanos y para garantizar que las familias tengan acceso a una estufa para cocinar.

Eficiencia energética y energías renovables.

Préstamos específicos y apoyo.

Facilita financiación para la renovación energética, también en el contexto de apoyar a los consumidores más vulnerables.

La implementación de estos instrumentos financieros pretende promover el mercado de las empresas de servicios energéticos (ESCO) en Lituania. También se alentará a los bancos comerciales a participar en proyectos de eficiencia energética como financiadores.

Eficiencia energética.

• 1. Préstamos para financiar la renovación de edificios del gobierno central.
• 2. Garantías para préstamos otorgados por bancos comerciales para proyectos de modernización de alumbrado público.

El fondo administrará 79.645.505 €, de los cuales se proporcionarán hasta 65.164.504 € para la modernización de edificios del gobierno central y hasta 14.481.001 € para proyectos de modernización del alumbrado público.

El capital, a medida que se vaya recuperando, se reinvertirá en nuevos proyectos de eficiencia.

En segundo lugar durante la Etapa de Movilización, la Corporación Interamericana de Inversiones proporcionará una Garantía de Crédito Parcial para respaldar la titularización de estos derechos de crédito en los mercados de capitales locales o internacionales.

El proyecto es parte de un esfuerzo mayor desarrollado en asociación con el Fondo Multilateral de Inversiones (FOMIN) y el CTF. Los esfuerzos conjuntos incluyen recursos financieros adicionales para el CEET, tales como equidad, garantías y donaciones del FOMIN, el CTF y el Fondo de Desarrollo Nórdico.

Además, los recursos de asistencia técnica del FOMIN y el CTF se centrarán en la creación de capacidades (en el lado de la oferta y la demanda de la cadena de valor de la eficiencia energética) y en la sensibilización de las PYMEs.

Eficiencia energética y energías renovables.

Ventanilla única que agrega diferentes servicios para promover la rehabilitación de viviendas, incluyendo estructuración de la financiación

El proyecto incluye el desarrollo de una plataforma de equity crowdfunding. También se trabaja para la estandarización de procesos en los proyectos de energía sostenible.

M-BENEFITS tiene como objetivo incorporar los beneficios múltiples de eficiencia energética en las decisiones de inversión de las empresas y, por lo tanto, aumentar sustancialmente el despliegue de potenciales mecanismos de eficiéncia energética que son a la vez económicamente rentables. M-BENEFITS proporciona ejemplos de buenas prácticas, herramientas y capacitación sobre la importancia de estos beneficios múltiples en relación a las decisiones de inversión en las empresas, con lo que se dirige a todos los actores y organitzaciones que se encargan de la toma de decisiones.

M-BENEFITS incluye:

• Enfoque armonizado para incluir los beneficios múltiples de la eficiencia energética en las decisiones de inversión de las empresas.
• Recopilación de datos y desarrollo de estudios de casos en todos los sectores industriales y de servicios para crear una base de pruebas y conocimientos sobre la importancia de los beneficios múltiples para las empresas.
• Desarrollo de herramientas de evaluación, comunicación y capacitación para que las empresas identifiquen y cuantifiquen los beneficios múltiples en proyectos de eficiencia energética y los comuniquen en términos energéticos, operacionales y estratégicos.
• Formaciones dentro y fuera de la empresa, y para la comunicación sobre los beneficios múltiples a aquellas organizaciones y actores interesados.

El proyecto se basa en la inclusión de nuevas variables para la toma de decisiones en las empresas.

Los tres resultados clave serán:

• (1) la definición de criterios específicos de presentación de informes para la recopilación de datos sobre hipotecas de eficiencia energética;
• (2) el diseño y la entrega del protocolo estandarizado para la recopilación, el procesamiento y la divulgación de dichos datos,
• y (3) el diseño de un portal centralizado; el análisis de los datos recopilados para integrar el valor ecológico en la valoración de la propiedad, y corroborar la correlación entre la eficiencia energética y el riesgo.

El Proyecto EeDaPP impulsará el mercado de valores ecológicos en términos de tamaño, liquidez y eficiencia, al permitir rastrear el rendimiento de los activos energéticamente eficientes, permitiendo la identificación de dichos activos a efectos de la emisión de bonos garantizados / bonos energéticamente eficientes y, potencialmente, otros derivados. También pretende aumentar significativamente la confianza de los inversores en dichos valores.

Activar a las autoridades locales y los consumidores demostrando el impacto positivo que la copropiedad tiene en el comportamiento del consumidor. Muestra la capacidad de este modelo de participación democrática para incluir a las mujeres y personas de bajos ingresos (especialmente desempleados).

Empoderar a los consumidores y los municipios dentro de un programa de capacitación mediante el lanzamiento una "Calculadora de inversión para prosumidores de energías renovables" online y seminarios en cinco países.

Formular recomendaciones en las políticas para promover la figura del prosumidor y eliminar las barreras para que los consumidores se conviertan en actores activos del mercado a nivel nacional y de la UE.

El modelo ESI se dirige a las pequeñas y medianas empresas (PYMEs) y crea condiciones para que dichas PYMES sustituyan las tecnologías ineficientes por nuevas tecnologías de eficiencia energética.

El modelo ESI se implementó con éxito en Colombia y México, y actualmente se está desarrollando o planificando en otros diez países de América Latina y Asia.

REEG se diferencia de otros modelos por: (1) la forma de empresa cooperativa (promoción de los intereses de los miembros integrantes); (2) la estructura de propiedad (donde muchos o todos los interesados relevantes de la región están implicadors) y (3) el campo empresarial es central (se potencia la eficiencia energética).

REEG ofrece al cliente un paquete integral de servicios que consiste en la implementación de la inversión con garantía de ahorro más financiación.

En particular, JASPERS:

• Asesora a las autoridades públicas sobre planificación estratégica en una amplia gama de sectores, incluido el sector energético.
• Apoya a promotores en la preparación de proyectos en áreas que se benefician de los fondos de la UE para que cumplan con todos los estándares necesarios.
• Mejora la capacidad de las administraciones y los promotores mediante la transferencia de conocimientos sobre preparación de proyectos, cuestiones medioambientales, legislación de la UE o cualquier necesidad relacionada que puedan tener.
• Acelera el proceso de aprobación de la UE llevando a cabo una revisión de calidad independiente que prepara el terreno para la decisión de la Comisión Europea.

FinanciANESE, a través de ANESE, agrega y clasifica proyectos de los asociados de forma ágil para formar carteras de proyectos lo suficientemente grandes como para ser financiadas por un fondo de inversión.

Para clasificar los proyectos y agregarlos en cada cartera de proyectos se tienen en cuenta criterios como tecnología, riesgo del cliente o el tamaño del proyecto.

FALTA IMAGEN DE LA EXCEL

Cliente - ESE - ANESE - Fondos de Inversión.

El riesgo financiero lo soportan los fondos de inversión.

El riesgo técnico lo soportan las ESEs.

Agiliza la inversión, ya que se pueden formar carteras de proyectos de diferentes ESEs.

En las carteras, se pueden incluir proyectos de distintos tamaños de inversión, distintas tecnologías y de distintos sectores (público o privado). FinanciANESE es continuo, una misma ESE puede incorporar varios proyectos en momentos diferentes.

El modelo es aplicable a proyectos de energía renovable de nueva construcción que utilicen tecnologías consolidadas (fotovoltaica, termosolar, eólica, biomasa, hidroeléctrica, etc.). Pueden tener cabida cualquiera de las siguientes posibilidades:

• Proyectos de autoconsumo.
• Proyectos para venta de energía a mercado.
• Fórmulas mediante Empresas de Servicios Energéticos, ESEs.
• El volumen de inversión máximo a financiar a través de Fundeen está entre 100.000€ y 2.000.000€.

Se ofrecen dos alternativas de financiación:

Equity Crowdfunding:

Los inversores adquieren participaciones en la sociedad dueña de la instalación a construir en proporción a la aportación de capital que realizan. Se convierten en dueños de su parte proporcional del proyecto. Esta fórmula tiene las siguientes características:

• Elevada rentabilidad: variable al alza o a la baja en función del tipo de proyecto y la producción de energía anual.
• Rango de periodos de retorno valorados: 7-15 años.
• Producción de energía estimada: suficiente en el plazo de 10 a 30 años de operación.
• Inversiones a largo plazo, entre 10 y 30 años.

Crowdlending:

Los inversores realizan un préstamo al promotor. Se formaliza mediante un contrato en el que se establecen el interés y el plazo de amortización del préstamo. Esta fórmula tiene las siguientes características:

• Elevada rentabilidad: valor que se establece y fija en el contrato del préstamo.
• Rango de periodos de retorno valorados: 1 y 5 años.
• Producción de energía estimada: operación durante 1 y 8 años.
• Inversiones a corto plazo, entre 1 y 8 años.

Fundeen Spain PFP, S.L.: Entidad gestora de la Plataforma de Financiación Participativa

La entidad gestora de la plataforma de Equity Crowdfunding y Crowdlending actúa evaluando los riesgos de cada proyecto.

Riesgos asociados a las operaciones de Equity Crowdfunding:

• Riesgo financiero: análisis de mercado y posibilidades por parte del equipo gestor.
• Riesgo económico: análisis completo por proyecto por parte del equipo gestor (evaluación del promotor y viabilidad del proyecto, etc.)
• Riesgo técnico: análisis completo por proyecto por parte del equipo gestor (estimación del tiempo de operación de la instalación y su producción de energía, entre otras variables).
• Riesgo tecnológico: estudio previo de la tecnología con unos rendimientos y garantías mínimas.

Riesgos asociados a las operaciones de Crowdlending:

• Riesgo financiero: análisis de mercado y estudio de la viabilidad financiera del prestatario.
• Riesgo económico: análisis completo por proyecto por parte del equipo gestor (evaluación de la solvencia del promotor para afrontar las cuotas y viabilidad del proyecto, etc.)

El modelo de Fundeen democratiza la inversión en energía renovable para que pequeños capitales puedan beneficiarse de una inversión que en un primer momento podría afrontarse en exclusiva por grandes entidades financieras, los fondos de inversión y las grandes compañías eléctricas.

Además, se da solución a proyectos de energía renovable de pequeño tamaño, que encuentran dificultades para su financiación bancaria, aunque puedan demostrar una rentabilidad a priori.